Intenció artística i motivació personal

Per tal d’aprofundir en el concepte del projecte Customitza’t, he considerat necessari situar-lo dins d’un context social i cultural més ampli. La transformació del rostre, el maquillatge i la construcció de la identitat no són només decisions estètiques, sinó que estan directament relacionades amb els estàndards socials, la cultura digital i la manera com ens representem tant en el món físic com en el virtual...

La transformació del rostre m’interessa especialment perquè el maquillatge sempre s’ha utilitzat com una eina per ressaltar determinades característiques de la cara, però també per tapar-ne d’altres, com les imperfeccions. En aquest sentit, funciona com un mecanisme de control de la imatge: permet destacar allò que socialment es considera acceptable i ocultar allò que s’allunya de l’estàndard establert.

Convencionalment, el maquillatge i el seu ús s’han associat principalment a un públic femení, així com a uns estàndards de bellesa que han imposat la idea que la dona ha de maquillar-se a partir d’una certa edat per “donar una millor imatge”. Tot i que el projecte no se centra exclusivament en una perspectiva de gènere, és inevitable reconèixer aquesta càrrega simbòlica, ja que reforça el maquillatge com una eina de construcció identitària. Alhora, l’estètica continua tenint un paper clau, perquè el maquillatge, en origen, està pensat per “fer-te veure bé”. Però aquí entrem en un terreny clarament relatiu: el que es considera “veure’s bé” canvia constantment segons l’època i el context. Allò que als anys noranta era un estàndard —com les celles molt fines o les ombres blaves— avui pot ser percebut com a desfasat o fins i tot ortera.

Més enllà de la cultura dominant, però, sempre han existit excepcions i grups socials que s’allunyen de la norma. A Espanya, per exemple, estètiques com la de les chonis, amb celles molt marcades i maquillatges carregats, han funcionat com una alternativa als cànons establerts. Especialment entre la joventut, aquestes excepcions han estat constants, i amb l’arribada d’internet aquesta exploració s’ha multiplicat. Les xarxes i les plataformes digitals han obert la porta a noves tendències i han facilitat l’experimentació amb la identitat a partir del rostre.

Durant el 2020, amb la pandèmia, aquesta exploració va augmentar de manera molt clara. L’aïllament va provocar que moltes persones experimentessin amb elles mateixes: eyeliners exagerats, ombres de colors i línies gràfiques, cabells tenyits i tallats de manera extrema, així com un ús excessiu d’accessoris. Moltes d’aquestes tendències que avui poden resultar “cringe”, en el seu moment representaven el punt àlgid de l’expressió estètica entre adolescents i adults joves.

Aquest interès per la transformació també es pot entendre a partir del concepte de l’avatar com a extensió del jo. Quan internet va començar a connectar persones d’arreu del món, va suposar una revolució en la manera de relacionar-se. Van aparèixer espais com fòrums i comunitats virtuals on els usuaris podien compartir gustos, opinions i experiències, creant petits ecosistemes socials. Jocs com Habbo Hotel o Second Life oferien mons virtuals on era possible interactuar amb altres persones i, al mateix temps, personalitzar completament l’aparença del propi avatar.

Aquest avatar funcionava com una representació del jo en línia, on la imatge tenia un pes important en la percepció que els altres tenien de tu dins d’aquell món irreal. Amb el temps, els avatars van deixar de ser només una representació funcional per convertir-se en eines d’experimentació identitària. El món virtual oferia un entorn de baix risc, amb una sensació d’anonimat i llibertat, que permetia explorar aspectes del jo que en el món real sovint queden reprimits per les expectatives socials i els prejudicis.

En aquest sentit, els avatars poden actuar com una extensió del “jo” real. Permeten superar limitacions, explorar desitjos i provar identitats diverses. El rostre es converteix així en un espai de projecció similar al d’un avatar digital: una base aparentment neutra que pot ser modificada infinitament. El maquillatge funciona com una interfície entre el món interior i la imatge exterior, de la mateixa manera que els avatars permeten experimentar identitats dins del món virtual.

Amés, els avatars ofereixen la possibilitat de presentar una imatge idealitzada d’un mateix, no tant com una separació de la realitat, sinó com un objectiu o aspiració. També permeten explorar identitats completament oposades a la pròpia: altres gèneres, altres aparences físiques, altres maneres de ser. En essència, es tracta d’experimentar.

Aquesta idea entra en conflicte amb la realitat quotidiana. En una ciutat gran, mentre camines pels carrers, la majoria de persones formen part d’una massa que segueix tendències molt similars. Les botigues ofereixen pràcticament els mateixos productes, i les microtendències es consumeixen i desapareixen en qüestió de mesos. De sobte, però, dins d’aquesta multitud apareix algú diferent: roba trencada i tornada a cosir, plataformes extremes, accessoris estranys, cabells de colors i maquillatges que trenquen amb qualsevol categoria de gènere. En el món virtual, aquest tipus d’estètica és molt comuna, però en la vida física sembla quedar limitada a casos puntuals.

Això porta a qüestionar fins a quin punt som realment únics i diferents. L’existència de múltiples subcultures posa en dubte la idea d’una individualitat absoluta. Potser sí que existeix una voluntat de diferenciar-se, però aquesta sovint acaba integrant-se dins d’un altre col·lectiu visual. Customitza’t parteix d’aquesta contradicció: la recerca de la diferència dins d’un sistema que constantment tendeix a uniformar.

╰┈➤ˎˊ˗ Menys informació