El treball que m’agradaria comentar es tracta del de la Libertad. Té disposades 5 peces fetes, tres amb oli sobre fusta i les altres dues amb paper i paper vegetal… Va ser dels primers treballs que vaig observar a l’aula i vaig poder veure d'alguna manera el procés de les pintures que ha realitzat. En una primera instància pensava que feia un treball sobre el paisatge i parlant amb ella s’aproxima més sobre la memòria d’aquell lloc segur.
És un treball sensible que valora el procés de creació més que el resultat final. Ens explica que és una peça que “no vacil·laria a tirar-la al contenidor gris”. És el procés artístic el que li provoca una sensació de pau, de reflexió que l’obra final i acabada ja no genera.
En l’àmbit personal em sembla bastant curiós el fet que el títol de l’obra es digui “Topografia de un recuerdo”. Segons Google ho defineix com: “Tècnica de descriure i delinear detalladament la superfície d’un terreny”, arran d'un record que mai és del tot clar. Sempre hi ha parts que falten, que es distorsionen, que varien i cauen o que no recordes la imatge directament però paraules.
Es tracta d’unes peces acurades al que recordem, com el record pot variar segons el temps i la lucidesa del cervell per recordar-ho. Mirant detingudament cada detall m’ha agradat la matèria i la quantitat de pintura. Es nota el relleu i en alguna aquesta voluntat d’utilitzar una massa em genera la sensació com la de voler esborrar un record voluntàriament en la ment. Però és clar, quan més hi penses la imatge no acabarà desapareixent, sinó tot al contrari. La sensació que dona tota plegada és la calidesa del record però també la idealització d’un passat millor.
La decisió formal de la Libertat en utilitzar el Hotglue és encertada perquè és molt visual i està ple de fotografies i trobo que funciona molt bé perquè li dona una calidesa nostàlgica.
